dijous, 27 de desembre del 2007

Tió & Tiona ¶

Des de sempre que a casa meva ha vingut el típic tió mascle català, el mateix cada any. Sempre arribava a principis de desembre i li donàvem menjar fins la nit de Nadal.

A mitjans de desembre d'aquest any, el nostre estimat tió encara no havia arribat a casa... i ja ens feia patir! Començàvem a tenir excedent de mandarines, patates, pomes... que havíem comprat expressament per ell, per tenir-lo ben alimentat.

Quan ja el donàvem per perdut, mireu amb qui ens arriba!! Amb una tiona feta i dreta! Així que, que vam passar d'excedent de menjar a tenir ruptura d'stock de menjar-per-tions.

Els dos fan molt bona parella i se'ls veu contents: l'un amb barretina i l'altra amb caputxa vermella. Els vam anar alimentant fins la nit de Nadal i... quina va ser la nostra sorpresa!
Tothom sap que per a que els tions caguin han d'estar ben calentets sota una manta o alguna altra tela que els tapi i eviti que s'escapi l'escalfor (per convecció, fonamentalment), doncs mireu quin és el seu mètode per generar la calor necessària per fer una bona "cagada":

No cal dir que aquest any a casa s'ha viscut una de les cagades de tió més gran de les que es recorden!! Ara caldrà veure si l'any que ve vindran els dos tions acompanyats d'un tionet petit.

Espero que a vosaltres també us hagi cagat moltes coses el tió i que pogueu escriure una carta ben llarga als reis!

Bon i (M) Llef! any 2008!

Ambsensetionet,
monЯa Bitllenc

S'obre el teló... ¶


Uix... quant de temps sense passar per aquí!
Doncs això, que si no en tenia prou amb els treballs, treballets, pósters, presentacions... (+dinars, neules, torrons, polvorons...).
m'he passat i hauré de passar quasi tot aquest Nadal a sobre d'entarimats i escenaris.

Primer de tot, donar les gràcies als fans incondicionals que van assistir a la pre-estrena del dia 23 i, segon de tot, només dir-vos que d'aquí a poc podreu anar fent el seguiment del regal del meu amic invisible.

Vinga, a veure si ens veiem més sovint per aquí... i bones festes a tots!

Ambsensemotiu,
monЯa Bitllenc

PD: Clipo, ja falta poc...
PDF: Sr. Pebràs, continui mantenint el seu percentatge de participació bloggeril

dissabte, 8 de desembre del 2007

La "hipocresia lúdica institucionalitzada" ¶

Quant de temps! Ja quasi ni recordava les tecles per fer aquest símbol: ¶!!
Doncs sí, el preparar la música per l'obra de teatre que es farà aquest any per Nadal m'està "prenent" bastant del temps que passaria escrivint per aquí...
Us adjunto un tros de l'obra que a base d'anar-la veient repetida se m'ha quedat al cap, però és que a més em fa molta gràcia de la manera com se'n riu dels "teoritzadors" antisistema.


IMMA.- Jo què sé! A mi aquesta història dels petards, la coca, el xampany, les piules... No em semblen res més que xorrades. Vaja, que estic convençuda que això s'ho ha inventat el sistema perquè tothom consumeixi i, al capdavall, no és més que una alienació. Te n'adones? Mira, Roger, d'obligacions ja ens n'han posat massa...

ROGER.- Això, jo crec que s'ha de valorar des de la perspectiva del mercantilisme infantil de l'«Adorno». O sigui, aquí passa una cosa molt clara. (Es posa dret damunt del banc.) Quan un sistema s'estructura sobre tota una sèrie de plataformes que es connecten entre si, et trobes que la dinàmica que impulsa els moviments de determinats monopolis no és la mateixa de les forces de producció... No, no, no em miris amb aquesta cara, que ja sé que això pot ser molt revisionista, però, «al tanto»! (Seu al banc.) Si dins d'una mecànica determinada introduïm uns elements de progrés que dinamitzen les plataformes teòriques creant una mena de dialèctica, llavors ja no és revisionista. M'entens? O sigui, on jo vull anar a parar d'alguna manera aquesta nit, el que no hi ha és comunicació... O sigui, és la incomunicació total. No sé si estàs d'acord.

IMMA.- Totalment. Totalment d'acord amb tu, Roger. Mira, jo encara diria més. A mi no em fa falta que sigui la nit de Sant Joan o la de Santa Filomena per passar-m'ho bé. El que cal és organitzar-se bé. Un cop tens clar el que vols fer, t'organitzes. Un sopar, o una farra, o una orgia...

ROGER.- Sí, o una assemblea, o un seminari...

IMMA.- Exactament, això mateix. Ara, avui, perquè toca, tots a cop de «pito». Apa, cap a la revetlla! Mira, Roger, jo ho tinc molt clar. Jo, aquesta nit, no vaig de revetlla, per principi. Ho sento, no em dóna la gana!

ROGER.- Doncs jo m'adhereixo plenament a la teva proposta.

IMMA.- Ah, sí? Ostres que bé!

ROGER.- Si, és que això és el que podríem dir-ne la «hipocresia lúdica institucionalitzada». O sigui, amb això passa el mateix que amb el tacte. (ROGER agafa la mà de la noia.) O sigui, en realitat, el tacte no és res més que un llenguatge, no? O sigui, a través del tacte, jo el que faig és transmetre un missatge, o sigui, el Mc. Luhan. (Tots dos estan nerviosos. IMMA aparta la seva mà.) Osti, ara no sé què t'anava a dir... M'ha fugit del cap... Portes un vestit molt maco, eh?

A reveure! La propera vegada espero que amb alguna cosa de collita pròpia.

Ambsensedramatitzar,
monЯa Bitllenc