dilluns, 17 de novembre del 2008

El petit príncep ¶

Què és això?

Aquesta innocent silueta en forma de barret amaga moltes més coses de les que ens pensem. Ja som tots una mica grandets i suposo que deveu (hauríeu de) saber la resposta...
Tal i com es veu en el el conte, El Petit Príncep era un incomprès. En el dibuix, els grans només hi veien un barret, i ningú excepte ell hi veia més que un mer barret.
La pregunta és, doncs: hi hagués hagut alguna persona adulta que sabés la resposta "correcta"? O, simplement és que no va preguntar a la persona adequada?

Sí, un cop més i com ja comença a ser costum a Lletgismàlia, un nou mite es destapa: la història del Petit Príncep està basada en fets reals. Al revés del que normalment s'explica sobre aquest món imaginari del Petit Príncep, ara es té constància de que ell sabia perfectament què era el que feia. Sabia que el què dibuixava estava basat en fets reals, que era un fet perfectament possible en la natura.

Seguidament s'hi adjunta l'arxiu gràfic que demostra tal troballa.

Solució:

NON-RELATED VIDEO
Ah! Alerta! Hi heu vist pas la forma d'un barret, en el vídeo? Potser aquest noi no tenia un món tan imaginari. Així doncs, amants del realisme, ja cal que ens posem tots de part del Petit Príncep!

Ambsenseserpsalescasesdebarrets,
monЯa Bitllenc

dilluns, 8 de setembre del 2008

En Joan Petit ¶


-En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el dit,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.
...
- Ara balla amb la mà,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.
...
...amb el peu...
...amb el braç...
...amb el cul...
...amb el cap...

Tan tranquils cantàveu això, de petits? No hi vèieu cap missatge subliminal amagat?

Innocents!

Aquí el teniu! El Joan Petit, el predecessor del breakdance.
Què és si no el que balla? Amb el cap, el dit, la mà, el cul, el braç... més evident impossible!
Ja m'ho imagino, a mitjan segle XV, tots en rotllana al voltant d'en Joan esperant a que ja hagi ballat amb totes les parts que té (i amb les quals s'hi pugui ballar) per poder sortir al mig de la rotllana per intentar superar-lo. I de fons, la música de timbals i cornetes, arpes i flautes interpretant la cançó del moment: Goigs a Sant Colodró.

Fins al segle XXI... aquest ball s'ha anat extenent per parvularis, escoles, casals, esplais, festes del barri i altres esdeveniments infantils... fins que els de Riscos Laborals han dit prou. Un nou senyal comença a veure's pels espais públics més freqüentats pels infants dels nostres pobles i ciutats: Prohibit Breakedancejar.
Esperem que els nostres petits es mantinguin ferms davant l'opressió de les autoritats i d'aquesta manera perduri un ball centenari com aquest.


Ambsenseritme,
monЯa Bitllenc

divendres, 1 d’agost del 2008

Kit de supervivència ¶


L'amic M.A. Barracus, gran conseller infantil en el seu programa de TV on "exigia" als nens que es portéssin bé, fessin cas als pares, es mengéssin la verdura... en una sola foto es veu com ell és exemple del que predica, posant en pràctica alguns dels tants consells que va difondre en el seu programa:
  1. "Menja't tot el menjar del plat": el kit portàtil de supervivència basat en una paella-plat i una cullera "portàtils" ajuda al compliment d'aquest primer manament
  2. "Fes cas als teus pares": el marc de fotos metàl·lic amb subjecció és un element indispensable per portar la foto dels pares i així tenir-los sempre en ment en el moment abans de fer una gamberrada.
  3. "No perdis les coses": lligar qualsevol cosa amb una cadena i portar-la penjant del coll és la millor manera d'evitar perdre quelcom.
  4. "No tornis tard": amb el pes que porta a sobre, qualsevol s'està tota la nit fora de casa!
  5. "No et deixis enganyar": les arrels o l'origen t'identifica com a persona, igual que la forma d'anar vestit. Què millor que combinar aquests dos factors i fer-se la roba amb la bandera del teu país.
El que no se sap del cert és què assenyala amb la mà dreta... el terra? el meridià de Greenwich? està tirant una burilla?

Encantat de tornar per aquí!

Ambsensecollarets,

monЯa Bitllenc

dilluns, 26 de maig del 2008

Unitats mediàtiques¶


No us heu fixat quina dèria tenim en quantificar les coses? No ens val en que només ens diguin: "vaig veure un camió més llarg!!" o "en aquest pantà hi cap un munt d'aigua". No, no... això és insuficient! Necessitem saber-ho amb més exactitud: "vaig veure un camió que feia aproximadament 15'783 metres de llargada" i "aquest pantà té una capacitat de 289.581'3 hectòmetres cúbics".
I la veritat és que moltes vegades ens quedem igual perquè, algú té idea de quin volum ocupa un hectòmetre cúbic, o quanta superfície és una hectàrea? Sí, la teòrica la sabem tots, però algú podria dir a primer cop de vista, anant un dia pel monte quants hectòmetres cúbics hi caben en una bassa o quantes hectàrees ocupa un camp?

No patiu, que hi ha gent que ha posat mesura (mai millor dit) a aquest problema. És el que es podria anomenar el SUM: Sistema d'Unitats Mediàtiques o UAIM: Unitats d'Alt Impacte Mediàtic. Com veieu, aquestes unitats que es fan servir serveixen, bàsicament, per deixar impressionat al personal i per donar rellevància a una dada que si estés donada en unitats "normals" del SI: Sistema Internacional, passarien del tot desaparcebudes.
Anem a fer una prova:
1- El dipòsit d'aigua pluvial de Zona Universitària té una capacitat de 145.000 metres cúbics.
2- Amb l'aigua que recull el dipòsit pluvial de Zona Universitària es podrien omplir 60 piscines olímpiques.

Què us sembla? Ja veieu de quines unitats estem parlant. Aquí us poso alguns factors de conversió que podeu fer servir a partir d'ara quan mireu les notícies o llegiu el diari (els gratuïts, bàsicament, que són capaços de donar la rellevància d'una guerra mundial a un xoc entre un ornitorrinc i un camaleó coix que passejaven tranquil·lament pel bosc):
-Volum: piscines olímpiques (2.500 m^3)
-Superfície: camps de futbol (5.500 m^2)
-Llargada: voltes al món (40.075 km)
a partir de 500.000km es poden fer servir "viatges a la Lluna" (384.400km)
-Pes: cotxes (1.400 kg)
-Temps: generacions (25-30 anys)
-Temperatura: ...

A l'igual que es podrien trobar símils més inútils com ara la quantificació de com d'abrigat es va, que s'acostuma a expressar en mànigues o capes.

Dins de l'"impactisme" que necessiten a vegades els periodistes també s'hi troba el fet de no poder-se limitar a donar una xifra concreta d'afectats. No, s'han d'expressar les coses en tants per cent sempre i quan les dades siguin "negatives" excepte quan es tracti de persones, llavors es diu "x de cada y persones...", això sí, sempre buscant la x i la y que donin més negativisme a la notícia: no és el mateix dir:
1-"més del seixanta-cinc per cent de persones no treballaran del que els agradaria"
2-"dues de cada tres persones no treballaran del que els agradaria"
Sembla que sigui molt més dramàtica la segona frase, però la proporció és la mateixa!

Aquí us n'he posat unes quantes de les que se m'han acudit, però estic segur que vosaltres en sabreu trobar moltes més. Poseu atenció a partir d'ara en les catastrotícies (no cal que mireu "Gente", que aquest programa és font de depressió) i animeu-vos a comentar per anar allargant la llista!

Ambsensemesura,
monЯa Bitllenc

PD: Proposo recuperar i tornar a fer servir la unitat monetària tristament abandonada per xatarreros, drapaires i altra gent "de carrer": el duro! (0'03Euros)

divendres, 9 de maig del 2008

Actualitzar ¶


Ho reconec... la quaresma només dura quatre setmanes i jo ja en portava deu en "abstinència bloguil". Tot i això haig d'agrair (a qui sigui) que durant tot aquest temps no hi hagi hagut cap dia que no hagi tingut cap visita, per tant, veig que alguns de vosaltres encara seguiu fidels en la vostra rrrrrrrrrrronnnnnnnnda de blogs que s'acostuma a fer abans d'anar a sopar.

Doncs a veure si ressuscitem una miqueta Lletgismàlia, que els membres del CEL ja fa dies que cobren sense fotre res!! Reactivem el pensament lletgista i sortim de l'escafandre per mostrar-lo al món.

Així doncs, re-benvinguts a Ļļęţgįşmąļįą ¶. Passin, vegin i comentin!!

Esperant reprendre el fil,
monЯa Bitllenc

PD: buscant un títol i una imatge per encapçalar el text... he buscat al google (on si no) "actualitzar", "ressuscitar", "refresh"... i s'ha de dir que la majoria d'imatges corresponia a blogs semiabandonats. A partir d'ara, Lletgismàlia passa a ser un d'ells... mmm.... preguntaré al CEL si això és lletgisme.
PD2: Ah, i no sé perquè, però al buscar "ressuscitar" també em sortien noies amb molt poca roba (no sé pas quina relació hi tindrà).
PD3: I per acabar... (i el saber no ocupa lugar), us informo que Refresh és el nom d'una revista.

dilluns, 25 de febrer del 2008

Ricardo Quaresma ¶

Tothom recorda la temporada en què va entrar el Laporta al Barça i el conseqüent fitxatge de noves promeses destinades a ser les futures llegendes del futbol! Doncs bé, Ricardo Quaresma era l'"escollit" per ser l'extrem que passaria a la història del futbol.
S'ha de dir que al principi donava bones sensacions però, al final va acabar sent un bunyol.

Fent una fusió d'aquests dos conceptes "Quaresma" i "Bunyol", la nit d'ahir dissabte em vaig posar a fer bunyols de quaresma (també es coneixen com a bunyols de vent). No és el que acostumaria a fer una persona "normal" un dissabte a la nit (sí, sí vaig acabar ben bé a les 2 de la matinada!!), però era un deute que tenia amb mi mateix i amb la cultura cristiano-catalana si és que el fet de fer bunyols es pot classificar en un altre grup d'activitats i no hagi de dir: "perquè són boníssims".

Us passo una foto de com van quedar, qui passi per casa n'hi deixo provar!


AmbsenseColorantsNiConservants,
monЯa Bitllenc

diumenge, 17 de febrer del 2008

ANYS=ANYS + 1 ¶

Remeto la frase de na Proudemax:

"Ens fem grans però encara no ens ha sortit el pus"

Tot i que jo ja vaig proposar que aquesta frase només l'havia pogut crear algú que es digués Agnés.

Doncs això, que ens anem fent grans... i això no ho podem parar.

Us deixo amb el tros de pastís d'aniversar-hi que m'ha tocat, deliciós!!


Apa, us envio un tros de pastís a tots els qui llegiu això!!
I que en poguem fer molts més per celebrar-ho amb vosaltres!

Ambsensemenysanys,
monЯa Bitllenc

dijous, 14 de febrer del 2008

"Bar el Patillas": el bar lletgista ¶

MonЯa is back! Després d'aquest llarg temps d'excedència (no sé si quedarà algú que encara es recordi d'aquest racó pseudolletgista) tornem a la càrrega amb més "Lletgisme around the world".


Després d'aquest temps de sequera bloquera tornarem amb una perla del lletgisme, la Meca del Lletgisme espanyol. Des del cor de Burgos, us presento el:
"Bar el Patillas"

És un lloc lletgista per excel·lència: les parets, que han quedat totalment tapades, estan forrades de cartells anunciant Corrides de Toros, hi ha guitarres penjades pel sostre i les parets, fotos de l'amo del bar amb gent, retalls de diari on hi surt el bar... aquell lloc és un museu!


(no deixeu de fer un tomb pels related videos)

Com veieu, si mai passeu per Burgos i voleu anar a prendre algo tot cantant algun clàssic lletgístico-espanyol, allà podreu fer-ho amb total llibertat! Ja heu vist quin perfil de gent atrau aquest bar. Recordo que, quan vam passar per Burgos de camí a Santander (tranquils, encara que ho pugui semblar no era un viatge de campanya del PP), vam preguntar a un senyor que, per cert, portava boina, on era el bar aquest i aquesta va ser la seva resposta:
"El bar Patillas!! Este bar... es un lugar muy cochambroso. Ahí no hay labavo ni nada, la gente mea por las paredes..." I ens va venir a dir que no era lloc per a uns "crios" de 17 anys. Al final vam arribar al bar i estava tancat, però sempre podrem dir que vam sentir a dir la paraula cochambroso de la boca d'un burgalès amb boina!
No cal dir que quan el meu germà va fer el mateix viatge amb l'escola, tenia encarregada la missió de trobar el bar Patillas i treure'n qualsevol document que pogués. I així ho féu: fotos, vídeos, la targeta del bar...

i un poema que hi ha penjat en una de les parets del "susoditx" bar:

The pregnant clock is ticking,
informally quite formal,
all so very strangely strange,
and yet, so strangely normal.

Ah dreams! the bells are ringing,
louder, nearer, every day,
I see my Spanish Angel
in Burgos - far away.

At the guitar bar “Patillas”
was where our lives first met,
she was dancing the Flamenco,
I was learning Castenets.

My fight was with the Fascists
but she choose the other side,
although I loved her dearly,
she was not to be my bride.

As the century is turning
my thin hair to snowy grey,
I see my Spanish Angel
in Burgos - far away.


D'autor desconegut, estem davant d'una obra amb clar contingut amoroso-lletgista... seguríssim que hi ha una bonca història al darrera, però mira que fer sortir la paraula "Fascists" en un poema d'aquest tippus!

Ambsensecontinuïtat,
monЯa Bitllenc

dimarts, 22 de gener del 2008

Els més dels més... ¶

Voleu passar una tarda-vespre distrets? Només us cal un ordinador (amb internet) i tenir la pròpia tarda-vespre lliure.
Molt fàcil, només cal que entreu a l'arxiconeguda pàgina http://www.youtube.com/ i al seu buscador posar-hi: "world's amazing" i ja ho teniu: una tarda distreta, anant d'un vídeo a l'altre, fent un tomb per les coses més "amazingueres" (Z) del món.
Tant se val que s'hagi d'estudiar per l'examen de l'endemà o que, de cop i volta hàgiu vist que ja és hora de sopar (això, en si, no seria un problema... excepte que el primer vídeo l'haguéssiu vist a les 5 de la tarda): un més; només un altre; vinga, aquest que és curt i prou...

Quina mala idea van tenir amb la barra dels "Related videos"!!!

Pels músico-internautes i per les animadoro-renderitzadores que de tant en tant passen per Ļļęţgįşmąļįą ¶ (que em sembla que no sou pocs), espero que disfruteu una estona d'aquest "World's amazing instrument":

La veritat, no sé qui va ser capaç de fer això, però segur que era xinès!

monЯa Bitllenc


dijous, 17 de gener del 2008

Tiritití - tiritití! ¶

Que perquè hagi de fer algo del meu interès em llevi a les 5.40, encara passa, però què per culpa del Giró (recordem que era de la UB) hagi de fer tot aquest muntatge per tal de no adormir-me un dia d'examen a les 8 del matí...





Aquest és el muntatge despertadoril que em vaig haver de muntar el dia de l'examen d'ADE per assegurar que em llevaria. Tot el quadrimestre llevant-me a les 7.40, i ara per culpa del Sr. Rector, que ens vol portar al Fòrum i de mica en mica ens està tirant l'edifici H a terra... amb això de que no tenim aules suficients, s'hagin hagut de fer aquests tres torns d'examen (com es nota que ells no en fan), amb la qual cosa ara se'n fan molts més per dia i el calendari d'exàmens queda molt més atapeït:

- Horari after: 8 del matí
- Horari de règim: 12.30 del migdia
- Horari K3: 17.00 de la tarda

Haig de dir que en el cas real, el mòbil (programat amb sis alarmes degudament estudiades -la suma dels nombres de l'hora mai suma 13-) no estava a sobre la tauleta, sino que estava a terra per obligar-me a aixecar per parar-lo... Al final, tota l'aparamenta va funcionar correctament i es va assolir l'objectiu: llevar-se. Ara, amb l'estat en què estava, que aprovi o no ja serà una altra cosa.

És clar que porto tot un quadrimestre en el que, si bé no he estat estudiant massa, sí que he fet un entrenament molt dur per tal de rendir al màxim en condicions de son extrema!!

Apa! (rir mones)
Estudieu molt, ens veiem al febrer!!

dijous, 27 de desembre del 2007

Tió & Tiona ¶

Des de sempre que a casa meva ha vingut el típic tió mascle català, el mateix cada any. Sempre arribava a principis de desembre i li donàvem menjar fins la nit de Nadal.

A mitjans de desembre d'aquest any, el nostre estimat tió encara no havia arribat a casa... i ja ens feia patir! Començàvem a tenir excedent de mandarines, patates, pomes... que havíem comprat expressament per ell, per tenir-lo ben alimentat.

Quan ja el donàvem per perdut, mireu amb qui ens arriba!! Amb una tiona feta i dreta! Així que, que vam passar d'excedent de menjar a tenir ruptura d'stock de menjar-per-tions.

Els dos fan molt bona parella i se'ls veu contents: l'un amb barretina i l'altra amb caputxa vermella. Els vam anar alimentant fins la nit de Nadal i... quina va ser la nostra sorpresa!
Tothom sap que per a que els tions caguin han d'estar ben calentets sota una manta o alguna altra tela que els tapi i eviti que s'escapi l'escalfor (per convecció, fonamentalment), doncs mireu quin és el seu mètode per generar la calor necessària per fer una bona "cagada":

No cal dir que aquest any a casa s'ha viscut una de les cagades de tió més gran de les que es recorden!! Ara caldrà veure si l'any que ve vindran els dos tions acompanyats d'un tionet petit.

Espero que a vosaltres també us hagi cagat moltes coses el tió i que pogueu escriure una carta ben llarga als reis!

Bon i (M) Llef! any 2008!

Ambsensetionet,
monЯa Bitllenc

S'obre el teló... ¶


Uix... quant de temps sense passar per aquí!
Doncs això, que si no en tenia prou amb els treballs, treballets, pósters, presentacions... (+dinars, neules, torrons, polvorons...).
m'he passat i hauré de passar quasi tot aquest Nadal a sobre d'entarimats i escenaris.

Primer de tot, donar les gràcies als fans incondicionals que van assistir a la pre-estrena del dia 23 i, segon de tot, només dir-vos que d'aquí a poc podreu anar fent el seguiment del regal del meu amic invisible.

Vinga, a veure si ens veiem més sovint per aquí... i bones festes a tots!

Ambsensemotiu,
monЯa Bitllenc

PD: Clipo, ja falta poc...
PDF: Sr. Pebràs, continui mantenint el seu percentatge de participació bloggeril

dissabte, 8 de desembre del 2007

La "hipocresia lúdica institucionalitzada" ¶

Quant de temps! Ja quasi ni recordava les tecles per fer aquest símbol: ¶!!
Doncs sí, el preparar la música per l'obra de teatre que es farà aquest any per Nadal m'està "prenent" bastant del temps que passaria escrivint per aquí...
Us adjunto un tros de l'obra que a base d'anar-la veient repetida se m'ha quedat al cap, però és que a més em fa molta gràcia de la manera com se'n riu dels "teoritzadors" antisistema.


IMMA.- Jo què sé! A mi aquesta història dels petards, la coca, el xampany, les piules... No em semblen res més que xorrades. Vaja, que estic convençuda que això s'ho ha inventat el sistema perquè tothom consumeixi i, al capdavall, no és més que una alienació. Te n'adones? Mira, Roger, d'obligacions ja ens n'han posat massa...

ROGER.- Això, jo crec que s'ha de valorar des de la perspectiva del mercantilisme infantil de l'«Adorno». O sigui, aquí passa una cosa molt clara. (Es posa dret damunt del banc.) Quan un sistema s'estructura sobre tota una sèrie de plataformes que es connecten entre si, et trobes que la dinàmica que impulsa els moviments de determinats monopolis no és la mateixa de les forces de producció... No, no, no em miris amb aquesta cara, que ja sé que això pot ser molt revisionista, però, «al tanto»! (Seu al banc.) Si dins d'una mecànica determinada introduïm uns elements de progrés que dinamitzen les plataformes teòriques creant una mena de dialèctica, llavors ja no és revisionista. M'entens? O sigui, on jo vull anar a parar d'alguna manera aquesta nit, el que no hi ha és comunicació... O sigui, és la incomunicació total. No sé si estàs d'acord.

IMMA.- Totalment. Totalment d'acord amb tu, Roger. Mira, jo encara diria més. A mi no em fa falta que sigui la nit de Sant Joan o la de Santa Filomena per passar-m'ho bé. El que cal és organitzar-se bé. Un cop tens clar el que vols fer, t'organitzes. Un sopar, o una farra, o una orgia...

ROGER.- Sí, o una assemblea, o un seminari...

IMMA.- Exactament, això mateix. Ara, avui, perquè toca, tots a cop de «pito». Apa, cap a la revetlla! Mira, Roger, jo ho tinc molt clar. Jo, aquesta nit, no vaig de revetlla, per principi. Ho sento, no em dóna la gana!

ROGER.- Doncs jo m'adhereixo plenament a la teva proposta.

IMMA.- Ah, sí? Ostres que bé!

ROGER.- Si, és que això és el que podríem dir-ne la «hipocresia lúdica institucionalitzada». O sigui, amb això passa el mateix que amb el tacte. (ROGER agafa la mà de la noia.) O sigui, en realitat, el tacte no és res més que un llenguatge, no? O sigui, a través del tacte, jo el que faig és transmetre un missatge, o sigui, el Mc. Luhan. (Tots dos estan nerviosos. IMMA aparta la seva mà.) Osti, ara no sé què t'anava a dir... M'ha fugit del cap... Portes un vestit molt maco, eh?

A reveure! La propera vegada espero que amb alguna cosa de collita pròpia.

Ambsensedramatitzar,
monЯa Bitllenc

dimarts, 27 de novembre del 2007

SIMЄTRIA | AIЯTЭMIS ¶

Toquem del dret o del revés?

Pels que us rieu d'en Charlie i de mi quan orgullosament diem: "venim de la FME de fer Música i matemàtiques", aquí us passo un exemple del que es pot arribar a aprendre en una ALE com aquesta!

Ambsensesaberperoncomençaratocar,
monЯa Bitllenc

dimecres, 21 de novembre del 2007

La història és macabra ¶

Curiosa, la suma...

Qui li havia de dir al Cisquet que la suma d'aquestes dues dates donaria aquest resultat?

L'altre dia, amb tot això de la Llei de la memòria històrica sentia que deien "...que no ens tergiversin la història...". Jo em vaig quedar parat, molt il·lús de mi! I jo que em pensava que d'història només n'hi havia una, que només passa una sola cosa en un mateix lloc i en un mateix moment...
D'acord que "la història l'escriuen els que guanyen", però les troballes que es fan ara em semblen prou objectives com perquè ja no es pugui explicar la història com et convingui.

A l'igual que no entenc per què carai es volen eliminar alguns símbols de la dictadura dels carrers... que potser no va passar res durant aquells 40 anys? Cal amagar-ho?
O simplement és una qüestió de conveniència política? En cas que fos així, crec que llavors sí que estem tergiversant tant la història, el present com el futur.

Ambsensecomentaris,
monЯa Bitllenc

PD: espero que políticament no em prengueu pel que no sóc, només miro de ser objectiu.