dimecres, 21 de novembre de 2007

La història és macabra ¶

Curiosa, la suma...

Qui li havia de dir al Cisquet que la suma d'aquestes dues dates donaria aquest resultat?

L'altre dia, amb tot això de la Llei de la memòria històrica sentia que deien "...que no ens tergiversin la història...". Jo em vaig quedar parat, molt il·lús de mi! I jo que em pensava que d'història només n'hi havia una, que només passa una sola cosa en un mateix lloc i en un mateix moment...
D'acord que "la història l'escriuen els que guanyen", però les troballes que es fan ara em semblen prou objectives com perquè ja no es pugui explicar la història com et convingui.

A l'igual que no entenc per què carai es volen eliminar alguns símbols de la dictadura dels carrers... que potser no va passar res durant aquells 40 anys? Cal amagar-ho?
O simplement és una qüestió de conveniència política? En cas que fos així, crec que llavors sí que estem tergiversant tant la història, el present com el futur.

Ambsensecomentaris,
monЯa Bitllenc

PD: espero que políticament no em prengueu pel que no sóc, només miro de ser objectiu.

10 comentaris:

proudemax ha dit...

La suma l'he trobada extraordinària.

I pel que fa a la memòria històrica, crec que hauríem d'aprendre més dels alemanys que, almenys a Berlin, han estat capaços de fer memorials a esdeveniments nazistes d'una manera totalment simbòlica per tal de recordar al poble que allò no pot tornar a passar.

Són obres per "no oblidar" el que som capaços de fer, no a "el que es va fer".

A més, Hitler es va fer cremar i "repartir", per tant no hi ha lloc on anar-lo a venerar, i el búnker on va passar la història està tapat per uns edificis, de manera que ja no s'hi té accés i per tant tampoc hi ha visites "afalagadores".

Vegi's el memorial a la crema de llibres de davant la biblioteca, o el memorial als assassinats jueus.

Potser ho penjo al blog, em va fer posar "gallina de piel".

L'icharl ha dit...

No trobeu que "memoria historica" és redundant?? Es que es pot fer memòria del que no ha passat (i que per tant no és història)??

Us deixo amb les reflexions a l'aire, la resposta la té en Chuck Norris...

L'Icharl
(en hores de treball..)

monЯa Bitllenc ha dit...

Srta. Proudemax, veig que és una enamorada de Berlín. El més a prop que he estat de Berlín han estat les dues vegades que he estat a Frankfurt, però pel que comenta, no té res a veure.

Lee Charles, doncs no hi havia caigut mai... memòria històrica... cert, una de les dues paraules és redundant: "ehh, ja ho veuen, la ratomàquia". Potser és perquè no hi hagi errors en la transmissió del missatge, ja sap: el bit de paritat i altres Luponades d'aquestes.

Ambsensememòria,
monЯa Bitllenc

monЯa Bitllenc ha dit...

Valorin si aquest acudit és d'història o de memòria:

- Doctor, fa dies que només penso en el futur...
- I, quan fa que li passa això?
- Des del dijous vinent

albus ha dit...

D'història només n'hi ha una, però explicada de forma subjectiva. Per tant, cada persona que explica la història, la narra segons la seva realitat. Així, podem concloure que la realitat és subjectiva i que hi han moltes històries, totes elles reals.

Fins a l'infinit, i més enllà!

Albert Pebràs ha dit...

Prego expulsin a Albus i al sr Lupon d'aquest blog. Aquí no es ve a vacil·lar ni a recordar les males històries que acabem de passar.

L'icharl, treballi una mica home, només 1 Poch, que sempre està per aquí perdent el temps. No li fa vergonya?

Bitllenc, quin acudit més dolent. Jajaja. Pər fəvor, Josep Lluís...

Apa, estic Яajoy avui!

PD: m'han vist avui a "No em ratllis!" ??

monЯa Bitllenc ha dit...

Sr Pebràs,
aquest blog intenta ser el màxim respectuós, objectiu i lletgista possible -entenent lletgisme com a fet no subjectiu-. O sigui que d'aquí no s'expulsa ningú (no em refereixo a vostè) i menys a una senyoreta com n'Albus.
En tot cas, podríem fer una excepció i expulsar en Lupón. Ho debatrem al CEL.

Sr. Lupón, queda nominado.

Meconi del Montserratí ha dit...

monRa, escolta, que les dates estan malament... és una teoria de la Paquita que no acaba d'encaixar... La l'alçament va començar el 17 de juliol, el 18 crec que arribava a la Península... el 2 segur que no. D'altra banda, potser t'has equivocat en l'ordre dels dies, però era l'1 d'abril que se celebrava la fi de la Guerra i es commemorava a partir de llavors l'arribada de la pau.
18 + 1 = 19... pels pèls...
Salut :p
PS: Catalunya serà lletgista o no serà...

Albert Pebràs ha dit...

Bitllenc, he estat fent un petit repàs de la nostra era Blogger...

Crec que hem degradat molt com a persones, ara som uns normals, que no à-normals.

En fi, que jo no vull ser normal quan fins ara sempre havia estat tangent.

M'ho pot solucionar abans no degradi més la cosa?

monЯa Bitllenc ha dit...

No pateixi Senyor Pebràs, tinc un "gran reserva" que em guardo per l'ocasió en què el bloc hagui deixat de ser lleig.
Això sí, em sembla que fins diumenge a la tarda res de res... a més se m'ha acudit alguna altra cosa que potser retrassi l'aparició de certes fotos (dramàtiques).

Srta. del Montserratí, buscant per aquí i per allà, he trobat que realment el Cisquet va començar el Show el 17/7/36 i, va acabar el seu primer acte l'1/4/39. Per això hi he trobat una senzilla explicació: si vostè sabés quin dia s'ha de morir, no intentaria fer el possible per a què tal fet no passés? Suposant que el Francesc hagués fet la suma amb els nombres correctes, li hauria donat el 20/11/75. Per tant, com a ésser humà (sí, també ho era) devia preveure tal fet, per la qual cosa va intentar esquivar-lo allargant la seva agonia dos dies més (posant la fi al segon acte).
També és cert que córre la llegenda urbana que van tenir el seu cos mort durant uns dies (qui sap si dos!) per donar a conèixer la mort el mateix dia que, uns anys abans, també havia mort el Cosí de la Riba, suposo que més que res, devia ser per no començar a omplir el calendari de dies festius.

Dubto que les meves explicacions us hagin tret de qualsevol dubte.
Per això, mateix:
Apa! (galordinadordunavegada)

Ambsensefranquesa,
monЯa Bitllenc